Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany. Segons aquesta llegenda, cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats alPimorent i Campcardós per lluitar contra els àrabs. Carlemany en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any 805.
Emperador Carlemany
Les primeres petjades
Les restes mes antigues trobades que denoten l’existència humana a les valls d'Andorra es remunten al voltant del 2000 aC., i es van trobar a la Balma de la Margineda.
Balma de la Margineda
Una economia agrícola i ramadera (2.300 aC al 400 dC)
La caça i la recol•lecció juntament amb el coneixement de tècniques metal•lúrgiques, van afavorir l’establiment d’intercanvis amb altres grups i territoris.
Durant els segles del domini romà, les antigues comunitats de la vall van experimentar grans canvis en l’ocupació del sòl i l’explotació dels recursos ja que volien alguns productes de la muntanya com minerals i productes ramaders.
La vall d'Andorra va esdevenir un lloc de pas dins el comerç. Això, va comportar més centralitat, un augment de l’accessibilitat i un grau més alt de desenvolupament social i econòmic.
L’antiguitat tardana i el món medieval (400-1500)
El període carolingi i feudal (780-988) va comportar una nova organització territorial, política i social amb les seves esglésies i els seus nuclis d’assentament.
L'any 843 l'emperador carolingi Carles el Calb va atorgar a Sunifred, el títol de comte d'Urgell i Cerdanya. Al mateix temps, el bisbat també anava estenent el seu poder a les valls d'Andorra a través de la construcció de noves esglésies.
Els senyors de Caboet i de Castellbò tenien el domini de les valls d'Andorra i van deixar aquestes terres sota el domini dels comptes de Foix i del bisbe d'Urgell. Això va conduir a l'establiment del règim jurídic i polític de la consenyoria andorrana que avui coneixem com a coprincipat.
Església de Sant Martí de la Cortinada
La implantació d’una producció agrícola i ramadera i la comercialització de productes ramaders i siderúrgics
La producció i la comercialització del ferro i la llana va començar al segle XVII i durant gairebé tres segles va ser una activitat econòmica important.
Durant l’època moderna es va establir una xarxa d’importació i exportació de determinats productes en el mercat transpirinenc.
A la segona meitat del segle XIX apareixen els primers signes de debilitat econòmica amb la crisi del comerç ramader oví, l'aparició dels grans centres de producció de ferro i l'encariment del transport que deixava fora de mercat la producció andorrana. Aquesta crisi va generar un corrent emigratori cap a França i cap a Espanya.
Els grans canvis del segle XX. Andorra a Europa i al món
Amb la transformació econòmica i el desenvolupament de les comunicacions han convertit un país agrícola i ramader en un país que hi domina el sector terciari.
L'any 1993 es va aprovar la Constitució, Andorra modernitza les seves institucions, i es converteix en un coprincipat.
La població ha passat de 5.000 habitants, als anys cinquanta, als 80.000 actuals. Aquest creixement ha transformat les formes de vida de la societat rural de muntanya i s’ha convertit en una societat urbanitzada que viu del comerç i el turisme.
Andorra es considera com un gran centre turistic tan comercial com d’esports d’hivern i de muntanya.
L'arribada constant d'estrangers des dels anys 50 ha fet augmentar la diversitat ètnica i cultural, de manera que els andorrans han esdevingut minoria.